Cada segon que vivim és un moment nou i únic de l’univers, un moment que no tornarà mai més... I què és el que ensenyem als nostres fills? Doncs els ensenyem que dos i dos són quatre, que París és la capital de França. Quan els ensenyarem, a més a més, què són? A cadascun d’ells li hauríem de dir: Saps què ets? Ets una meravella. Ets únic. Mai abans no hi havia hagut cap altre infant com tu. Amb les teves cames, els teus braços, amb l’habilitat dels teus dits, amb la teva manera de moure’t. Potser arribis a ser un Shakespeare, un Miquel Àngel, un Beethoven. Tens totes les capacitats. Sí, ets una meravella. I quan creixis, seràs capaç de fer mal a un altre que sigui, com tu, una meravella? Has de treballar –igual com tots hem de treballar– per fer el món digne dels seus fills. Aquesta reflexió és del músic Pau Casals, i s’inclou en el dossier que us adjuntem del projecte “La veu em frisa”. Aquesta iniciativa va néixer fa 8 anys al Camp de Tarragona, en què persones voluntàries anaven a centres on hi havia persones que no podien sortir per gaudir de la festa de Sant Jordi, i hi feien lectures. Aquest any no pot sortir ningú, i per això diverses entitats culturals del nostre territori proposen regalar tastos literaris a Twitter amb l’etiqueta #laveuemfrisa10anys Per això el projecte “La veu em frisa” posa a disposició de tothom el dossier que adjuntem, amb les lectures més ben valorades d’aquests anys, i fragments dels autors dels quals enguany se celebra algun aniversari: Josep Carner, Palmira Jaquetti i Joan Perucho. Feliç diada de Sant Jordi!

Archivos adjuntos:

• 230420001922_TEXTOS-2020_la_veu_em_frisa.pdf

Info General 23-Abril-2020 09:32